BIBLIOTHECA AUGUSTANA

 

La Vie de Saint Léger

vers 980

 

La Vie de Saint Léger

 

Texte:

Saint Léger

Éd.: J. Linskill, Paris 1937

 

______________________________________________________________________________

 

 

 

La Vie de Saint Léger

 

Martyre de saint Léger, vers 1200

 

 

I

Domine Deu devemps lauder,

Et a sos sancz honor porter.

In su' amor cantomps dels sanz,

Quœ por lui augrent granz aanz;

5

Et or es temps et si est biens

Quœ nos cantumps de sant Lethgier.

 

II

Primes didrai vos dels honors

Quœ il awret ab duos seniors;

Aprés ditrai vos dels aanz

10

Que li suos corps susting si granz,

Et Ewruïns, cil Deu mentiz,

Que lui a grant torment occist.

 

III

Quant infans fud, donc a ciels temps,

Al rei lo duistrent soi parent,

15

Qui donc regnevet a ciel di,

Cio fud Lothiers, fils Baldequi.

Il l'enamat, Deu lo covit,

Rovat que letres apresist.

 

IV

Didun, l'ebisque de Peitieus,

20

Lui·l comandat ciel reis Lothiers.

Il lo reciut, tam ben en fist

Ab u magistre sempre·l mist,

Qui llo doist bien de ciel savier

Don Deu serviet por bona fied.

 

V

25

Et cum il l'aut doit de ciel art,

Rende·l qui lui lo comandat.

Il lo reciu, bien lo nodrit;

Cio fud lonx tiemps ob se lo·s ting.

Deus l'exaltat cui el servid,

30

De sanct Maxenz abbas divint.

 

VI

Ne fud nuls om del son juvent

Qui mieldre fust donc a ciels tiemps;

Perfectus fud in caritet,

Fid aut il grand et veritiet,

35

Et in raizons bels oth sermons;

Humilitiet oth per trestoz.

 

VII

Cio sempre fud et ja si er

Qui fai lo bien, laudaz en er;

Et sanz Letgiers sempre fud bons,

40

Sempre fist bien o que el pod.

Davant lo rei en fud laudiez;

Cum il l'audit, fu li'n amet.

 

VIII

A se·l mandat et cio li dist,

A curt fust, sempre lui servist.

45

Il l'exaltat e l'onarat,

Sa gratia li perdonat,

Et hunc tam bien que il en fist,

De Hostedun evesque en fist.

 

IX

Quandius visquet ciel reis Lothiers,

50

Bien honorez fud sancz Lethgiers.

Il se fud morz, damz i fud granz.

Cio controverent baron franc,

Por cio que fud de bona fiet,

De Chielperig fesissent rei.

 

X

55

Un compte i oth, pres en l'estrit;

Ciel eps num auret Evruï.

Ne vol reciwre Chielperin,

Mais lo seu fredre Theoiri.

Ne·l condignet nuls de sos piers,

60

Rei volunt fair' estre so gred.

 

XI

Il lo presdrent tuit a conseil,

Estre so gret en fisdren rei;

Et Ewruïns ott en gran dol,

Porro que ventre no·ls en poth.

65

Por ciel tiel duol rova·s clergier,

Si s'en intrat in un monstier.

 

XII

Reis Chielperics tam bien en fist

De sanct Lethgier consilier fist.

Quandius al suo consiel edrat,

70

Incontra Deu ben s'i garda,

Lei consentit et observat

Et son regnét ben dominat.

 

XIII

Ja fud tels om, Deu inimix,

Qui l'encusat ab Chielpering.

75

L'ira fud granz cum de senior,

Et sancz Lethgiers oc s'ent pauor;

Ja lo sot bien, il lo celat,

A nuil omne no·l demonstrat.

 

XIV

Quant ciel' irœ tels esdevent,

80

Paschas furent in eps cel di;

Et sancz Lethgiers fist son mistier,

Missœ cantat, fist lo mul ben.

Pobl' et lo rei communïet

Et sens cumgiet si s'en ralet.

 

XV

85

Reis Chielperics, cum il l'audit,

Presdra sos meis, a lui·s tramist;

Cio li mandat que revenist,

Sa gratia por tot ouist.

Et sancz Lethgiers ne·s soth mesfait;

90

Cum vit les meis, a lui ralat.

 

XVI

Il cio li dist et adunat:

«Tos consiliers ja non estrai.

Meu' evesquet ne·m lez tener

Por te qui sempre·m vols aver.

95

En u monstier me laisse intrer,

Pos ci non posc, lai vol ester.»

 

XVII

Enviz lo fist, non voluntiers,

Laisse l'intrar in u monstier.

Cio fud Lusos ut il intrat;

100

Clerj' Ewruï illo trovat.

Cil Ewruïns molt li vol miel,

Toth per enveia, non per el.

 

XVIII

Et sancz Lethgiers fist so mistier,

Ewruï prist a castier:

105

Ciel' ira grand et ciel corropt,

Cio li preia laissas lo toth.

Fus li por Deu, ne·l fus por lui,

Cio li preia paias s'ab lui.

 

XIX

Et Ewruïns fist fincta pais;

110

Cio·l demonstrat que s'i paias.

Quandius in ciel monstier instud,

Cio·l demonstrat amix li fust.

Mais en avant vos cio aurez

Cum ill edrat por mala fid.

 

XX

115

Rex Chielperings il se fud morz;

Per lo regnét lo sowrent tost.

Vindrent parent e lor amic,

Li sanct Lethgier, li Ewruï;

Cio confortent ad ambes duos

120

Que s'ent ralgent in lor honors.

 

XXI

Et sancz Lethgiers den fistdra bien,

Quœ s'en ralat en s'evesquet.

Et Ewruïns den fisdra miel,

Quœ donc deveng anatemaz.

125

Son quev que il a coronat

Toth lo laisera recimer.

 

XXII

Domine Deu in cio laissat

Et a dïable·s comandat.

Qui donc fud miels et a lui vint,

130

Il voluntiers semper reciut.

Cum fulc en aut grand adunat,

Lo regne prest a devastar.

 

XXIII

A foc, a flamma vai ardant

Et a gladies percutan.

135

Por quant il pot, tan fai de miel;

Por Deu ne·l volt il observer.

Ciel ne fud nez de medre vius

Qui tal exercite vidist.

 

XXIV

Ad Ostedun, a cilla ciu,

140

Dom sanct Lethgier vai asalir.

Ne pot intrer en la ciutat;

Defors l'asist, fist i gran miel,

Et sancz Lethgiers mul en fud trists,

Por ciel tiel miel quœ defors vid.

 

XXV

145

Sos clerjes pres il revestiz,

Et ob ses croix fors s'en exit.

Porro'n exit vol li preier

Quœ tot ciel miel laisses por Deu.

Ciel Ewruïns, qual hora·l vid,

150

Penre·l rovat, lïer lo fist.

 

XXVI

Hor en aurez las poenas granz

Quœ il en fisdra li tiranz.

Li perfides tam fud cruels

Lis ols del cap li fai crever.

155

Cum si l'aut fait, mis l'en reclus;

Ne soth nuls om qu'es devenguz.

 

XXVII

Am las lawras li fai talier

Hanc la lingua quœ aut in quev.

Cum si l'aut toth vituperét,

160

Dist Evvruïns, qui tan fud miels:

«Hor a perdud don Deu parlier;

Ja non podra mais Deu laudier.»

 

XXVIII

A terra joth, mult fo afflicz;

Non oct ob se cui en calsist.

165

Super lis piez ne pod ester,

Que toz los at li condemnets.

Or a perdud don Deu parlier;

Ja non podra mais Deu laudier.

 

XXIX

Sed il non ad lingu'a parlier,

170

Deus exaudis lis sos pensaez;

Et si el non ad ols carnels,

Encor los ad espiritiels;

Et si en corps a grand torment,

L'anima'n awra consolament.

 

XXX

175

Guenes oth num cui·l comandat;

La jus en cartres l'en menat;

Et en Fescant, in ciel monstier,

Illo reclusdrent sanct Lethgier.

Domine Deus in ciel flaiel

180

I visitét Lethgier son serw.

 

XXXI

La labia li ad restaurat,

Si cum desanz Deu pres laudier;

Et hanc en aut merci si grand

Parlier lo fist si cum desanz.

185

Donc pres Lethgiers a preïer,

Poble ben fist credre in Deu.

 

XXXII

Et Ewruïs, cum il l'audit,

Credre ne·l pot antro que·l vid.

Cum il lo vid, fud corroptios;

190

Donc oct ab lui dures raizons.

El cors exastra al tirant,

Peis li promest ad en avant.

 

XXXIII

A grand furor, a gran flaiel,

Si·l recomanda Laudebert.

195

Cio li rova et noit et di

Miel li fesist dontre qu'el viu.

Ciel Laudeberz fura buons om,

Et sancz Lethgiers duis a son dom.

 

XXXIV

Il li vol faire mult amet;

200

Bewre li rova aporter.

Garda, si vid grand claritet;

De cel vindre, fud de par Deu.

Si cum roors in cel es granz

Et si cum flammes clar ardanz.

 

XXXV

205

Cil Laudeberz, qual hora·l vid,

Torne s'als altres, si llor dist:

«Ciest omne tiel mult aima Deus,

Por cui tels causa vin de ciel.»

Por ciels signes que vidrent tels,

210

Deu presdrent mult a conlauder.

 

XXXVI

Tuit li omne de ciel païs

Trestuit apresdrent a venir;

Et sancz Lethgiers lis predïat,

Domine Deu il les lucrat.

215

Rendet ciel fruit espiritiel

Quœ Deus li auret perdonat.

 

XXXVII

Et Ewruïns, cum il l'audit,

Credre ne·l pot antro que·l vid.

Cil biens qu'el fist, cil li pesat;

220

Occidere lo commandat.

Quatr' omnes i tramist armez

Que lui alessunt decoller.

 

XXXVIII

Li tres vindrent a sanct Lethgier,

Jus se giterent a sos pez.

225

De lor pechietz que aurent faiz

Il los absols et perdonét.

Lo quarz, uns fel, nom a Vadart,

Ab un inspieth lo decollat.

 

XXXIX

Et cum il l'aud tollut lo quev,

230

Lo corps estera sobre·ls piez.

Cio fud lonx dis que non cadit;

Lai s'aprosmat que lui firid.

Entro·l talia los pez dejus,

Lo corps estera sempre sus.

 

XL

235

Del corps asaz l'avez audit

Et dels flaiels que granz sustint.

L'anima reciut Domine Deus;

Als altres sanz en vai en cel.

Il nos aiud ob ciel Senior

240

Por cui sustinc tels passïons!