<<< introduction



B  I  B  L  I  O  T  H  E  C  A    A  U  G  U  S  T  A  N  A

 

 

 

 
Albéric de Pisançon
vers 1120
 


 






 






Alexandre (Pompeii, vers 50)



R o m a n   d ' A l e x a n d r e

____________________________________


I
Dit Salomon, al primier pas,
Quant de son libre mot lo clas:
«Est vanitatum vanitas
Et universa vanitas.»
5
Poyst lou me fay m'enfirmitas,
Toylle s'en otiositas!
Solaz nos faz' antiquitas
Que tot non sie vanitas!

II
En pargamen no·l vid escrit
10
Ne per parabla non fu dit
Del temps novel ne del antic
Nuls hom vidist un rey tan ric
Chi per batalle et per estric
Tant rey fesist mat ne mendic
15
Ne tanta terra cunquesist
Ne tan duc nobli occisist
Cum Alexander Magnus tist.
Qui fud de Grecia natiz.

III
Rey furent fort et mul podent
20
Et de pecunia manent,
Rey furent sapi et prudent
Et exaltat sor tota gent,
Mais non i ab un plus valent
D'echest dun faz l'alevament.
25
Contar vos ey pleneyrament
Del Alexandre mandament

IV
Dicunt alquant estrobatour
Que·l reys fud filz d'encantatour.
Mentent, fellon losengetour.
30
Mal en credreyz nec un de lour,
Qu'anz fud de ling d'enperatour
Et filz al rey macedonor.

V
Philippus ab ses pare non
Meyllor vasal non vid ainz hom.
35
Echel ten Gretia la region
E·ls porz de mar en aveyron.
Fils fud Amint', al rey baron
Qui al rey Xersen ab tal tenzon.

VI
Et prist moylier dun vos say dir
40
Pot sub cel genzor jausir,
Sor Alexandre, al rey d'Epir
Qui hanc no degnet d'estor fugirer
Ne ad enperadur servir:
Olimpias, donna gentil,
45
Dun Alexandre genuit.

VII
Reys Alexander quant fud naz
Per granz ensignes fud mostraz.
Crollet la terra de toz laz,
Toneyres fud et tempestaz,
50
Lo sol perdet sas claritaz,
Per pauc no fud toz obscuraz,
Janget lo cels sas qualitaz,
Que reys est forz en terra naz.

VIII
En tal forma fud naz lo reys
55
Non i fud naz emfes anceys.
Mays ab virtud de dies treys
Que altre emfes de quatro meys.
Si·l toca res chi micha peys,
Tal regart fay cum leu qui est preys.

IX
Saur ab lo peyl cum de peysson,
Tot cresp cum coma de leon;
L'un uyl ab glauc cum de dracon
Et l'altre neyr cum de falcon.
De la figura en aviron
65
Beyn resemplet fil de baron.

X
Clar ab lo vult, beyn figurad,
Saur lo cabeyl recercelad,
Plen lo collet et colorad.
Ample lo peyz et aformad,
70
Lo bu subtil, non trob delcad,
Lo corps d'aval beyn enforcad,
Lo poyn e·l braz avigurad,
Fer lo talent et apensad.

XI
Mels vay et cort de l'an primeyr
75
Que altre emfes del soyientieyr.
Eylay o vey franc cavalleyr,
Son corps presente volunteyr;
A fol omen ne ad escueyr
No deyne fayr regart semgleyr.
80
Aysi·s conten en magesteyr
Cum trestot teyne ja l'empeyr.

XII
Magestres ab beyn affactaz,
De totas arz beyn enseynaz,
Qui·l duystrunt beyn de dignitaz
85
Et de conseyl et de bontaz,
De sapientia et d'onestaz.
De fayr estorn et prodeltaz.

XIII
L'uns l'enseyned, beyn parv mischin.
De grec sermon et de latin,
90
Et lettra fayr en pargamin
Et en ebrey et en ermin,
Et fayr a seyr et a matin
Agayt encuntre son vicin.

XIV
Et l'altre doyst d'escud cubrir
95
Et de ss'esspaa grant ferir
Et de sa lanci en loyn jausir
Et senz fayllenti altet ferir;
Li terz ley leyre et playt cabir
E·l dreyt del tort a discernir.

XV
Li quarz lo duyst corda toccar
Et rotta et leyra clar sonar
Et en toz tons corda temprar,
Per se medips cant ad levar;
Li qinz des terra misurar
105
Cum ad de cel entrob e mar.
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
 
 
 
<<< introduction