BIBLIOTHECA AUGUSTANA

 

Proverbia super natura feminarum

ca. 1230

 

Proverbia que dicuntur

super natura feminarum

 

fol. 101v

 

______________________________________________________________________________

 

 

43.

LA fiia d'un re,     c'Amirail om apela,

Ço q'ela fe al pare,     Ouidio ne fauela.

Mira con la soa baila     li fe tal garbinela,

No la feçe plu laida     uetrana ni poncela.

 

44.

ÇA lo cor de la femena     no repausa ne fina,

Tant fin q'ela no emple     ço q'a en soa corina,

Cortese ne uilana,     contesa ni raina.

Tuto tenpo sta en ele     sta maluasia dotrina.

 

45.

E la moier de 'Cab,     la raina Çoçabel,

C'aucis multi profeti     et adoraua Obel,

[P]er la lei eniquitá     fe dieu serar lo ciel,

Qe tre ani e sei mesi     no ploue en Israel.

 

46.

QUest'aucis li profeti     e lo marí soduse,

Lo regno d'Israel     en grand error aduse;

Ke le ydole d'Obel     molti a 'dorar conduse.

Per quest pecad oribele     l'auto deu la destruse.

 

47.

E qi d'isti prouerbii     de legere, a entenduto,

Se ma[i se] las'a femena     sodure, será destruto.

Qu[ando l']om cred a femena,     en tal afar e duto,

Qe meio li seria     q'el fosse sordo o muto.

 

48.

ET en Ierusalem,     si con la istoria dise,

[L]a raina Atalia     li soi propinqui aucise.

[V]ardai, como sta impia     stranio pensero fese.

[C]ui primo seruí a femena,     a mal'arte se mese.